Mazoni desplega les seves “Banderes per daltònics” i encén l’Apolo

L’Apolo 2 va obrir les portes a les 19.30 h i, de mica en mica, es va començar a respirar aquell ambient especial que acompanya cada retorn esperat. A les 20.00 h, Martin Puig va donar el tret de sortida amb un concert proper i sincer, que va anar omplint la sala d’una energia càlida i tranquil·la, preludi perfecte del que vindria després.

A les 20.30 h, Jaume Pla, ànima de Mazoni, va pujar a l’escenari acompanyat per Aleix Bou, Emili Bosch i Natán Arbó. El motiu: la presentació del nou disc “Banderes per daltònics” (Bankrobber, 2025), l’onzè àlbum d’una trajectòria que l’ha consolidat com una de les veus més estimades i reconeixibles del pop fet a casa. Res a dir: impecable concert. Quan un músic ho porta a dins, pot fer les pauses que vulgui —el talent sempre torna a emergir.

El nou treball mostra un artista que recupera l’essència dels seus inicis amb una maduresa clara. Hi conviuen tornades que s’enganxen a la primera escolta (“Un racó de pau per cadascú”), textures pop cuidades fins al detall (“Fe dins la tristesa”), moments més íntims (“Cançó trista”) i guitarres que recorden l’energia roquera dels seus directes (“La cuina està tancada”). Un disc lluminós i directe que reforça el seu segell personal.

Però si alguna cosa defineix els concerts de Mazoni és la complicitat amb el públic. Quan van arribar les primeres notes de temes com “A.I.L.O.D.I.U.”, “Eufòria”, “No tinc temps” o “Ei, que surt el sol!”, la sala es va transformar en un cor únic. La seva comunitat —aquella “secta mazoniana” que l’acompanya des de fa anys— va respondre com sempre: amb entusiasme i lleialtat.

El final va ser d’aquells que es recorden: banda i públic cantant junts a capella, creant un moment col·lectiu d’eufòria compartida. I fins i tot quan les llums es van encendre i tothom va sortir al carrer, els càntics no es van aturar: la secta mazoniana va continuar cantant fora la sala, com si l’última nota encara no s’hagués apagat.

Mazoni ha tornat amb força i amb un directe que reafirma per què els seus himnes formen part de la banda sonora emocional de tota una generació.