Crónica de un regreso triunfal: Robbie Williams se convierte en el rey del entretenimiento con un show épico
07/07/2025
Cruïlla ’25: celebrando 15 años del festival que sigue creciendo sin perder su esencia
20/07/2025Un any més, el Vida ha tornat a demostrar per què és una cita imprescindible del calendari musical. Amb 32.000 assistents al llarg de tres dies, l’edició número onze ha transformat de nou la Masia d’en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú en un oasis sonor on han conviscut talent consolidat i noves promeses d’arreu del món. Del dijous 3 al dissabte 5 de juliol, el festival ha ofert prop d’un centenar d’actuacions d’artistes de fins a onze països, reafirmant el seu compromís amb la diversitat, la qualitat i l’experiència única que el caracteritza.
Dijous 3 de juliol
El festival arrancava dijous amb la tempesta literalment caient damunt la carretera mentre em dirigia cap a Vilanova i la Geltrú. A l’arribar, les gotes encara feien acte de presència mentre La Ludwig Band inaugurava el festival a l’escenari Estrella Damm amb una formació de big band i tota la seva artilleria escènica. L’energia, els gags i el to festiu del concert van contagiar ràpidament un públic fidel, entre veterans i cares noves. Ja entrada la nit, Richard Hawley va oferir un concert d’una elegància magistral: sobrietat britànica i so impecable. Un artista “first class”. Més tard, Royel Otis van brillar amb un directe molt polit, fresc i ben executat, deixant clar que han crescut i saben com liderar un escenari gran. Aquella primera jornada també va portar concerts suggerents com els de PabloPablo a la Masia o Rufus T. Firefly a la Cova.
Divendres 4 de juliol
Divendres va ser un dia càlid i intens, però res comparat amb la que viuriem dissabte. Vaig començar el divendres amb Ichiko Aoba a l’escenari del Vaixell, un indret visualment idíl·lic però acústicament exposat. I aquí cal fer una crítica directa: el soroll ambiental —gent xerrant, passant, desconnectada del concert— va dificultar molt la recepció d’una proposta tan delicada com la de la cantautora japonesa. Se la veia nerviosa, incòmoda, i amb raó. Cada cop es fa més necessari reclamar espais de silenci quan la música ho demana. Respectem els artistes, i si es vol parlar, la barra és el lloc.
Per sort, el festival també va oferir moments intensos i plens de força. Kae Tempest va fer un recital encès i poètic, que va transformar l’energia del públic en una comunió plena de sentit. Ca7riel & Paco Amoroso, en canvi, van incendiar l’escenari Estrella Damm amb un directe potent, amb banda i tota la picardia lírica del trap argentí. I una de les grans sorpreses del festival es va viure a la Cabana, amb Deadletter oferint un dels concerts més viscerals del VIDA. El públic embogit, el cantant saltant al pogo, una explosió d’energia crua i sense filtres. Un dels punts culminants d’aquesta edició.
Dissabte 5 de juliol
Dissabte va ser infernal en termes climàtics. La xafogor era horrorosa, d’aquelles que et fan suar només de moure’t. I tot i això, la música no es va aturar. Ezra Collective van posar a ballar tothom amb el seu jazz vibrant i carregat d’influències tropicals. Benjamin Clementine, amb la seva veu teatral i una escenografia austera però poderosa, va emocionar profundament. Supergrass i Future Islands van posar la cirereta a una nit on l’entusiasme del públic lluitava contra la temperatura. També van destacar les actuacions de Tarta Relena, Galgo Lento i molts altres noms que van demostrar la riquesa i la pluralitat del cartell.
En definitiva, aquest VIDA 2025 ha estat un exercici de contrastos: d’una banda, una programació diversa, atrevida i amb moments memorables; de l’altra, una calor extrema, el soroll de fons de part del públic i alguns espais que reclamen més cura acústica. Però malgrat tot, el bosc de la Masia d’en Cabanyes conserva aquest encant únic que el fa inoblidable.
I ja tenim una cita pel proper capítol: el VIDA 2026 tindrà lloc els dies 2, 3 i 4 de juliol, i el primer grup confirmat és el duo neozelandès Balu Brigada.
